Treballem per a les persones vulnerades

Modest Corbella, Suport a l’Autonomia a la Propia Llar a la Fundació Ginac

Suport vol dir que anem al costat d’algú. Autonomia. Pròpia, es tracta que sentin que és casa seva. I llar, no només el concepte físic d’habitatge, de quatre parets, sinó la llar, un lloc on estem acompanyats. I l’objectiu és resposta immediata, allà on pot haver una necessitat més urgent. I a partir d’aquí es va desenvolupant el dia que pot ser atenció directa, molta atenció directa.

Mireu l’entrevista sencera en video a www.youtube.com/watch?v=VZrYpLMo3-4

“Soc Modest Corbella, tinc prop de 65 anys i la meva vinculació amb Ginac/Ginesta és de fa aproximadament 10 anys.

Jo vivía en un internat i allà teniem contacte amb educadors i psicolegs i als 17 anys vaig fer el primer curs d’educador. Això coincidia que a Tarragona ja hi havia una delegació de la Universitat de Barcelona i una de les primeres carreres que es van fer en aquesta delegació va ser psicología.

Suport a l’Autonomia a la Propia Llar

Suport vol dir que anem al costat d’algú, estem acompanyant, estem donant suport a algú que és protagonista. Autonomia, gran paraula en aquest àmbit que ens movem nosaltres. Pròpia, que estan a una casa que potser no és pròpiament la seva però es tracta que sentin que és casa seva. I llar, que no és només el concepte físic d’habitatge, de quatre parets sinó la llar, un lloc on estem acompanyats. I l’objectiu és resposta immediata, allà on pot haver una necessitat més urgent. I a partir d’aquí es va desenvolupant el dia que pot ser atenció directa, molta atenció directa.

En aquest moment tenim 36 persones en 7 habitatges i 15 habitatges particulars on també fem el suport, repartits per Valls i pobles de la comarca.

Societat i justícia

Vivim en una societat on el que predomina és la persona que és productiva, i essent productiva genera diners per a l’empresari i genera diners per a ell. Aquest és el model. El que no és productiu, marginat. Estem en un capitalisme financer que l’interessen molt menys les persones.

Per on comencem per la felicitat o la justícia? Jo em quedo amb la justícia, que a vegades costa de definir, però segur que tots sabem interpretar què és la injustícia. Injustícia en el incompliment de drets, en el tracte de les persones amb discapacitat, estigmatització de les persones amb malaltia mental. Per tant la justícia seria eliminar les injustícies.

Vulnerables és una suposició, és una possibilitat. No ens enganyem, treballem per les persones vulnerades, i la societat té el compromís, més que mai, d’atendre aquestes necessitats.

El tracte amb les persones amb discapacitat i malaltia mental ha de ser un tracte entre iguals, reconeixent a l’altre com un igual perquè l’altre també et reconeixerà com un igual.

Llibres que m’han estimulat

És una trajectòria compartida amb molts professionals i moltes persones, i també compartida amb molts mestres, com el primer llibre que em va estimular a aprofundir en el món de la psicologia… i d’això fa 50 anys!