Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya
Dincat i Granés Fundació publiquen per primera vegada dades entorn la realitat del col·lectiuel amb l’objectiu de pal·liar el dèficit d’informació i i millorar la seva qualitat de vida i la de les seves famílies.
El sector denuncia les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu, del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector, i reclama a l’IDESCAT que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat.
Les dades de l’estudi evidencien les barreres existents –en àmbits com la salut, l’educació i el treball, entre altres- que dificulten a les persones amb discapacitat intel·lectual decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena.
Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, conjuntament amb Granés Fundació, ha publicat el primer Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
L’estudi neix amb la voluntat de comptar amb una radiografia amb relació a la realitat que afronta el col·lectiu i, així, identificar els grans reptes que cal abordar col·lectivament i millorar la seva qualitat de vida, partint del que prescriu la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides.
Un estudi encarregat, per tant, des del mateix sector, en veure’s obligats a posar llum sobre la situació del col·lectiu, davant la manca d’informació de l’administració pública qui, consideren, hauria d’haver estat la principal interessada en dur a terme un anàlisi com aquest per a poder impulsar polítiques públiques adequades. En aquest sentit, Dincat i Granés Fundació denuncien, també, les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu. Unes dades del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector i, així, poder transformar les actuals polítiques i els vigents marcs legals de forma adequada.
De la mateixa manera, el sector reclama també a l’Institut Estadística de Catalunya (IDESCAT) que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat, així com fa amb altres col·lectius.
“És injustificable la manca de dades. És una qüestió que ens preocupa i que, evidencia, una vegada més, la invisibilitat que pateixen les persones del nostre col·lectiu. Encara més preocupant és que no existeixin dades desagregades del conjunt de discapacitats. Per poder dissenyar accions i mesures eficients i adequades que responguin a les necessitats de cadascuna de les discapacitats, que són del tot diferents entre elles, és imprescindible comptar amb xifres reals que atenguin aquesta diversitat”, denuncia Carles Campuzano, director de Dincat.
D’altra banda, Laura Masferrer, directora-gerent de Granés Fundació afirma que “és imprescindible treballar sobre dades rigoroses per poder recercar i obtenir evidències a partir de les quals exigir les millors polítiques que permetin implementar els suports que les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i tota la societat necessitem cap al camí a la plena inclusió. El coneixement i la seva transferència real al projecte de vida de cada persona: això ens preocupa i ens ocupa, a Granés Fundació. Per fer-ho seguirem alineant grups i iniciatives diverses i amb perseverança, exigència i sentit acumulatiu de l’impacte.”
L’Informe, impulsat pel LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector, recopila les principals dades disponibles avui sobre les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics i professionals. En concret, l’observatori analitza entre d’altres, aspectes com l’atenció precoç; l’educació; el treball i ocupació; la salut; la vida independent i inclusió a la comunitat; la participació en la vida política i pública; el nivell de vida i la protecció social; el reconeixement igualitari davant la llei; i la participació en la vida cultural, el lleure i l’esport.
Reconeixement del sector i polítiques públiques dignes
Actualment, i segons constata l’informe, 1 de cada 100 persones a Catalunya té discapacitat intel·lectual. Una xifra amb tendència creixent els últims anys i que, tenint en compte factors demogràfics com l’envelliment o la immigració, els experts apunten a l’alta probabilitat que continuï creixent. Per aquest motiu, el sector reclama considerar la discapacitat intel·lectual com un col·lectiu prioritari i específic dins del conjunt de la societat, també, a l’hora de dissenyar i impulsar qualsevol política pública.
Darrere d’algunes de les dades analitzades -com el fet que només 1 de cada 5 persones amb DID en actiu té feina, o que només el 9% de les persones que voldrien viure en un pis de forma independent aconsegueixen fer-ho– s’amaga una realitat que està impedint a aquestes persones decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena i en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.
“La informació facilitada al llarg d’aquest informe posa de manifest de forma clara i objectiva, d’una banda, la necessitat urgent d’avançar de manera decidida cap a l’impuls de polítiques transversals que responguin als criteris i principis de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat. D’altra banda, evidencien la importància de construir un sistema de serveis socials fort i de qualitat que s’articuli com un veritable quart pilar de l’Estat del Benestar, amb un finançament digne”, afirma Campuzano.
Amb l’informe a la mà, Dincat i Granés Fundació esperen combatre el desconeixement que hi ha, encara avui, entorn les persones amb discapacitat intel·lectual, així com les discriminacions i els prejudicis que impedeixen al col·lectiu exercir els seus drets. Per tot plegat, el sector exigeix el compromís del conjunt de la societat, tant ciutadania, com empreses i autoritats, per treballar plegats en construir un país més just i igualitari, on totes les persones hi tinguin cabuda.
El dia 21 de setembre es farà a Girona una taula rodona amb Carles Campuzano, director de Dincat. Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació, Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies, Ariadna Fitó, autora/coordinadora de l’Informe, Hermínia Ordeix, membre de la Junta Directiva de Dincat Comissió Girona i un testimoni en primera persona. La taula serà moderada per la periodista Marta Espar.
Sobre Dincat
Dincat és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 70.000 persones del col·lectiu i les seves famílies al territori. A través dels valors de compromís, dignitat i igualtat d’oportunitats, la federació treballa dia a dia amb l’objectiu de garantir una inclusió social i laboral digna, així com per vetllar per una vida més justa per aquestes persones i les seves famílies.
Per més informació comunicacio@dincat.cat
Video presentació de l’informe: https://www.youtube.com/watch?v=xFZeSQKTszk&t=4s
